(imatge presa de la xarxa)
Balada de la mala reputació
Ara i adés tingué alguns diners
I va pagar els seus camarades
D’un sexe o de dos, intel·ligents
O encisadors, o bé d’ambdues classes,
Sense que en els esperits malalts
La seva bona reputació
No sofrís res més que trompellons!
Lúcul? No. Trimalció
Sota el seu sostre, hi havia cants
I paraules de cap mena fades.
Eros i Bacus tan tolerants
Presidien aitals serenates
Que acompanyaven les abraçades.
Després cessaven cors i converses
Per altres empreses poc esquerpes
Lúcul? No. Trimalció
L’alba
apuntava i aquells dolents
La saludaven amb cent albades
Que desvellaven de lluny les gents
Del puntet, i amb mil copes ben rases.
Nogensmenys uns incerts brigades
-
Per zel o denunciació? –
testificaven per l’alcaldia.
Lúcul? No. Trimalció.
Endreça
Princep, oh molt alt marqués de Sade
Un ratolí pel vostre plançó
Tan ardit rere la palissada.
Lúcul? No. Trimalció.
(Parallèlement)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada