diumenge, 30 d’octubre del 2011
divendres, 28 d’octubre del 2011
Escriure poesia
Escriure poesia és ... encara per a mi un enigma i potser per això encara en seguesc escrivint.
Ramon Guillem
dijous, 27 d’octubre del 2011
dimarts, 25 d’octubre del 2011
Un ésser mòbil: (versions de Paul Éluard, 27)
Tota la vida
El cinyell dels teus
braços enlluernadors i frescos
Una aventura de primavera
al temps de la calor
Verd als prats blancs
Crivellada d’esperança i
de rosada.
No oblidem el rossinyol
Ni el joc d’escacs amagat
dins l’arena
Ni els ossos dels morts
Ni les fulles mortes
endinsades
En l’eternitat de
Desembre.
Un esguard llarg com el
silenci
En aquest moment naixem
Benaurança dels ulls
l’amor és sense límits
Vella confiança
conservada
Braços pròdigs braços
repetits
Nodrits de somnis.
Com si no hi hagués ningú
més que nosaltres dos a la terra
I el somriure dels nostres
gestos simples.
Podem permetre’ns
De no oblidar res
Promeses sense raó quan tot
ha estat jurat
Des de sempre
No tenim res per inventar
I anem pertot.
(Une longue réflexion amoureuse)
dissabte, 22 d’octubre del 2011
Afinitats electives: Chema Madoz o el minimalisme poètic.
El que més m'agrada de l'obra de Chema Madoz (Madrid, 1958) és la seva opció creativa desenvolupada sobre els eixos de la senzillesa i la poeticitat. Un estil molt personal, acostat a determinats gèneres literaris basats en el minimalisme i en el l'expressió simbòlica - ben estimats per mi - com el poema visual o el haiku.
És tracta d'efectuar subtils descontextualitzacions o desplaçaments de sentit (a la manera dels surrealistes), a partir de recursos elementals (objectes simples, blanc i negre...)i des punts de vista carregats de modalització, que fan aflorar noves dimensions expressives emparentades amb la paradoxa, l'absurd, l'humor, l'evocació...
dijous, 20 d’octubre del 2011
dilluns, 17 d’octubre del 2011
diumenge, 16 d’octubre del 2011
15-O: inDeniats!
Ahir a la vesprada vam tornar a la Glorieta de Dénia. En un principi ens va semblar que n'érem pocs però quan ens vam posar en marxa carrer Campo avall ja vam anar veient que la cosa s'animava. Al final, la manifestació va ser prou gran. Hi érem la generació dels "vells rockers" - que, pel que sembla encara no hem mort - junt amb la gent jove. M'agrada molt el costum que han pres aquestes manifestacions de no circumscriure's a l'itinerari tradicional i fer una llarga passejada per carrers i barris populars com el passeig del Saladar, la plaça de Jaume I o el carrer Loreto. M'agrada veure com la gent surt als balcons i finestres per mostrar-hi el seu interés...
Però ahir va haver, a més, una magnífica coincidència, just en acabar la manifestació començava, al Teatre-Auditori del Centre Social, l'actuació de Leo Bassi amb la seva obra Utopia. L'actor va iniciar la representació referint-se a la importància, com una fita fins ara inèdita, d'aquesta convocatòria mundial per la democràcia real i contra l'espoliació capitalista. A partir d'aquí ens va captar plenament amb una actuació de vegades emotiva, de vegades vibrant, sempre carregada d'un missatge d'esquerres i de democràcia radical. D'ell és aquesta troballa perfecta de designar com a indeniats els manifestats que unes hores abans passejàvem la nostra indignació pels carrers de la capital de la Marina Alta.divendres, 14 d’octubre del 2011
Un ésser mòbil: (Versions de Paul Éluard, 26)
Alba
Del sol que corre pel món
Jo n’estic segur com de
tu
El sol posa la terra al món
Un somriure
per damunt les nits
A la cara despullada
D’una dorment sominant l’alba
El gran misteri del plaer
Aquest estrany torneig de
bromes
Que ens lleva cel i terra
Però que ens deixa l’un a
l’altre
Fets l’un
per l’altre per sempre més
Oh tu que jo arrenco a l’oblit
Oh tu a qui he volgut
feliç
(Un longue réflexion amoureuse)
dijous, 13 d’octubre del 2011
El llibre
Si no "ens fa pensar", ¿quin interés tindrà un llibre? No cal dir-ho: un llibre que no "fa pensar" no és ja un llibre; és un barbitúric, una pessigolla o un xiclet.
Joan Fuster
Subscriure's a:
Missatges (Atom)