El que més m'agrada de l'obra de Chema Madoz (Madrid, 1958) és la seva opció creativa desenvolupada sobre els eixos de la senzillesa i la poeticitat. Un estil molt personal, acostat a determinats gèneres literaris basats en el minimalisme i en el l'expressió simbòlica - ben estimats per mi - com el poema visual o el haiku.
És tracta d'efectuar subtils descontextualitzacions o desplaçaments de sentit (a la manera dels surrealistes), a partir de recursos elementals (objectes simples, blanc i negre...)i des punts de vista carregats de modalització, que fan aflorar noves dimensions expressives emparentades amb la paradoxa, l'absurd, l'humor, l'evocació...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada