Ahir a la vesprada vam tornar a la Glorieta de Dénia. En un principi ens va semblar que n'érem pocs però quan ens vam posar en marxa carrer Campo avall ja vam anar veient que la cosa s'animava. Al final, la manifestació va ser prou gran. Hi érem la generació dels "vells rockers" - que, pel que sembla encara no hem mort - junt amb la gent jove. M'agrada molt el costum que han pres aquestes manifestacions de no circumscriure's a l'itinerari tradicional i fer una llarga passejada per carrers i barris populars com el passeig del Saladar, la plaça de Jaume I o el carrer Loreto. M'agrada veure com la gent surt als balcons i finestres per mostrar-hi el seu interés...
Però ahir va haver, a més, una magnífica coincidència, just en acabar la manifestació començava, al Teatre-Auditori del Centre Social, l'actuació de Leo Bassi amb la seva obra Utopia. L'actor va iniciar la representació referint-se a la importància, com una fita fins ara inèdita, d'aquesta convocatòria mundial per la democràcia real i contra l'espoliació capitalista. A partir d'aquí ens va captar plenament amb una actuació de vegades emotiva, de vegades vibrant, sempre carregada d'un missatge d'esquerres i de democràcia radical. D'ell és aquesta troballa perfecta de designar com a indeniats els manifestats que unes hores abans passejàvem la nostra indignació pels carrers de la capital de la Marina Alta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada