molt més que un temple, bastiria
amb les meues paraules, aspres i
humils, una margenada com aquelles
que vaig veure un dia a mallorca.
les pedres, sàviament organitzades,
amb una organització ben sòlida,
contribueixen a salvar de l'erosió
la terra batuda pels vents marins.
m'agradaria, amb una semblant d'assemblea
de pedres, presservar amb els meus mots
un idioma, un país, una forma de vida,
i que ningú no sàpigués mai quin és el meu nom,
com tampoc hom no sap el nom de l'autor d'una margenada.
Vicent Andrés Estellés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada