Alba
Del sol que corre pel món
Jo n’estic segur com de
tu
El sol posa la terra al món
Un somriure
per damunt les nits
A la cara despullada
D’una dorment sominant l’alba
El gran misteri del plaer
Aquest estrany torneig de
bromes
Que ens lleva cel i terra
Però que ens deixa l’un a
l’altre
Fets l’un
per l’altre per sempre més
Oh tu que jo arrenco a l’oblit
Oh tu a qui he volgut
feliç
(Un longue réflexion amoureuse)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada