dijous, 11 d’agost de 2011

Afinitats electives: Lee Miller, enllà de l'estatua i l'espill


   La nordamericana Lee Miller (1907 - 1977) pertany al grup de dones   ( Meret Oppenheim, Dora Maar, Nusch, Leonora CarringtonGerda Taro..., a més d'altres com Ady Fidelin o Sònia Mosse)  d'aquell París avantvanguardista que, com ja he dit diverses vegades, m'interessa particularment. Es tracta d'un exemple ben representatiu  de la funció d'icona i estímul creatiu que aquelles dones van representar per al grup d'homes artistes (escriptors, pintors, fotògrafs...) adherits al moviment surrealista - en aquest sentit és ben representatiu el paper simbòlic de la Miller, representant el paper d'estàtua al curt de Jean Cocteau Le sang du poète. Però també ho és del fet que, més enllà d'aquest paper mediador i sublimat, elles foren també unes extraordinàries artistes - en el cas de la Miller com a fotògrafa -, al mateix nivell que els homes, encara que la seva importància hagi estat atenuada per la omnipresent visió androcentrista.
   A l'inic hi ha l'arribada, el 1929, de Lee Miller a París i la seva coneixença de Man Ray, i la seva decisió de viure junts. Serà Ray qui introduirà la Miller en la pràctica de la fotografia i aviat s'hi va establir també una relacio artística ben fructífera on cal destacar el paper decisiu que sembla que va jugar Lee en el descobriment fortuït i el desenvolupament d ela tècnica de la solarització, que tant ha caracteritzat l'obra de Man Ray.
   Ja en 1931 s'estableix pel seu compte, un any després es casa amb Aziz Eloui Bey i se'n va viure a El Caire, és l'època de les fotografies del desert i del seus monuments arqueològics. De retorn a Paris coneix l'escriptor surrealirsta Roland Penrose amb qui viurà una intanse relació passional fins el seu casament en 1947. En aquest període Miller treballa com a fotògrafa corresponsal de guerra, amb l'exercit americà recorrerà europa fins la derrota final d'Alemanya, on cal destacar els seus reportatges sobre l'alliberament dels camps d'extermini de Buchenwald i de Dachau. Això però, he lelgit per ilustrar l'entrada el conegut autoretrat a dins la banyera personal de Hitler al castell de Berchtesgarden.