dimarts, 22 de maig del 2012

Jo que de la gran Safo en sóc parell: (versions de Paul Verlaine, 6)


(imatge: Paul Emile Becat)


Les amigues, V
Estiu
Été

I la nena exclamà esvanida,
Sota la trasbalsant carícia
De la seva enardida mestra:
“Jo em mor, oh ! Estimada meva

Jo em mor: la teva sina tibada
I pesant m’atipa i  m’ofega;
Ta carn potent doll d’embriaguesa
Està estranyament perfumada;

Té, la teva carn, l’encant ombriu
De les madureses d’estiu, -
En té l’ombra i també en té l’ambre;

Ta veu trona en les gropades,
La teva crinera sagnant
Dins la nit lenta hi  fuig sobtant”



3 comentaris:

Ilde Leyda ha dit...

I, per més que no siguen de Safo, llegint aquesta magnífica versió de Verlaine, me n´he recordat d´aquest breu fragment del també, en la meua opinió, gran Pere Gimferrer, devoció compartida, no?:

"com quan furgo, amb saliva i amb dents, les fondàries boscoses i sagrades,/ i un dard de llum, la llengua, al botó palpitant beu fosques llums,/ i amb la torxa del sexe conec ara el país salinós, i adés, quan t´has tombat,..."

Ilde Leyda ha dit...

I, per més que no siguen versos d´erotisme sàfic,... (potser així queda amb més precisió expressat; m´ha paregut que no quedava del tot clar al rellegir el que havia escrit)

Carles Mulet Grimalt ha dit...

És veritat. Ara que ho dius ja també hi veifg un ressò verlainià en el tractament tan lúbric, sensitiu i demorat que Gimferrer fa de la trobada eròtica.