(imatge: Paul Emile Becat)
Les amigues, V
Estiu
Été
Estiu
Été
I la nena exclamà esvanida,
Sota la trasbalsant carícia
De la seva enardida mestra:
“Jo em mor, oh ! Estimada meva
Jo em mor: la teva sina tibada
I pesant m’atipa i m’ofega;
Ta carn potent doll d’embriaguesa
Està estranyament perfumada;
Té, la teva carn, l’encant ombriu
De les madureses d’estiu, -
En té l’ombra i també en té l’ambre;
Ta veu trona en les gropades,
La teva crinera sagnant
Dins la nit lenta hi fuig sobtant”
3 comentaris:
I, per més que no siguen de Safo, llegint aquesta magnífica versió de Verlaine, me n´he recordat d´aquest breu fragment del també, en la meua opinió, gran Pere Gimferrer, devoció compartida, no?:
"com quan furgo, amb saliva i amb dents, les fondàries boscoses i sagrades,/ i un dard de llum, la llengua, al botó palpitant beu fosques llums,/ i amb la torxa del sexe conec ara el país salinós, i adés, quan t´has tombat,..."
I, per més que no siguen versos d´erotisme sàfic,... (potser així queda amb més precisió expressat; m´ha paregut que no quedava del tot clar al rellegir el que havia escrit)
És veritat. Ara que ho dius ja també hi veifg un ressò verlainià en el tractament tan lúbric, sensitiu i demorat que Gimferrer fa de la trobada eròtica.
Publica un comentari a l'entrada