Antonella La Monica ( Santa Caterina Villarmosa, Sicília, 1952)GEBRE
Lleugeres teranyines de gel.
Transparències de seda
recamen l’aire:
és el lent respir
de la terra alenant,
terra que viu.
Les fulles extenuades
de la glaçada roent
esperen
els tebis dits del sol
en un alba de desembre.
Pell de lluna
(Per aquesta traducció ens hem basat en l'original, i amb la referència de la traducció castellana de Carlos Vitale, publicada a la secció Porta d'Italia de Idígoras)
3 comentaris:
Bonic poema per començar el matí. És teva la versió?
Hola Llorens,
El poema hem va agradar per la seva senzillesa tan colpidora. Està traduït per mi, directament de l'italià, encara que tenia també al davant la versió castellana de Carlos Vitale.
El vaig trobar en una una web on hi ha una bona selecció de poesia italiana actuañ:
www.eldigoras.com/pdi/00portaditalia.htm
Molt bonic aquest poema i felicitats per la teva traduccio'.No coneixia aquesta autora italiana i tens rao'sobre la seva preciosa senzilleza.
Saluts
Publica un comentari a l'entrada