Al voltant de la Diada del llibre: Jesús Pobre, el Pare Pere..., i jo

Crec que potser no hi haja una manera més emotiva i plaent de celebrar el 23 d'abril que veient néixer una publicació pròpia. I això m'ha passat enguany a mi.
Fa vint anys vaig publicar, a la revista de literatura L'Aiguadolç, núm. 8 i 9-10, un petit assaig divulgatiu sobre la figura i l'obra del popular predicador denier Fra Pere Esteve. Enguany la comissió de festes i la junta veïnal del poble de Jesús Pobre, amb l'ànim i la col·laboració inestimable del xabier Antoni Espinós, han decidit editar el facsímil de l'obra del P. Lluís Blanquer Compendio de la vida del venerable P. Fr. Pedro Esteve i Toni va pensar que el meu estudi podia convertir-se en un volum introductori que l'acompanyés i el contextualitzés. Després d'una lleugera revisió i acompanyat d'una introducció i una bibliografia annexa, ahir va veure la llum dins aquesta petita joia bibliogràfia que reuneix totsdos volums en un delicadíssim estoig roig, esplendidament editat per Botella Impressor, la impremta degana de la comarca. El vam presentar a la sala de l'EATIM de Jesús Pobre amb un acte entranyable.
Heus-ne aquí un fragment de la introducció que fa un resum esquemàtic dels objectius i el contingut del treball:

(...)
El propòsit era, d’una banda, inventariar sintèticament els materials de referència tant pel que feia a les successives edicions de la biografia de Cristóbal Mercader (l’única font escrita originària d’on hom ha extret el que se sap de la vida i l’obra del Pare Pere) com als escassos acostaments lingüístics i/o literaris que s’hi havien realitzat i, d’altra banda, fer-ne un abordatge crític que, a partir dels apunts esbossats per Joan Fuster a Heretges, revoltes i sermons, hi establís un marc inicial per a una caracterització més complexa i contextualitzada de la figura i l’obra del nostre predicador que incidís en aspectes com el seu carisma i el seu perfil a la vegada ortodox i rebel, la seva adhesió a la llengua pròpia del país com a vehicle de predicació, el seu paral·lelisme amb d’altres figures de la nostra literatura com Sant Vicent Ferrer o Jacint Verdaguer, el seu estil fresc i popular dels seus sermons i la varietat dels seus poemes religiosos o l’habilitat dels seus poemes polemitzadors, per tal de revaloritzar el paper que creiem que li corresponia dins el corpus literari valencià del període de la Decadència
(...)