córrer l'andola (L'escapada d'abril, 2: Ripoll)

Abril a Ripoll

Vam arribar a Ripoll a mitjan vesprada del dilluns, havíem convingut d'establir-hi el lloc d'estada des d'on fins al dijous , dia fixat per al retorn a casa, ens desplaçaríem per conéixer també alguns indrets del Ripollés i de l'Osona.

Aquell vespre ens va servir només per fer un volt per la vila, partint del magnífic conjunt format pel monastir i l'ajuntament (Places de l'Abat Oliba i de l'Ajuntament) i baixant per l'eix principal que atravessa el casc antic - enforcat pels riur Ter i Freser en el tram fina abans de la seva confluència - per arribar al conjunt remodelat que conformen la plaça de Sant Eudald i la plaça Gran. Després, encara vam travessar el pont sobre el Ter, per continuar pel modern passeig del Ferro, entre el riu i l'estació del ferrocarril.

L'endemà de matí va sortir un dia solejat que ens va permetre tornar a ralitzar el mateix passeig amb una llum que netejava la cara de les cases, posava un punt de joia als carrers i permetia veure el voltant de muntanyes encara tocades de neu. Ens vam allargar més i vam passar a l'altre costat del Ter per la passarel·la de Calatrava per retornar demorant-nos pel parc botànic, adonar-nos del caire industrial del poble, de la llarga tradició metal·lúrgica i tèxtil, pujar una mica per la vora del Freser, descobrir al gun pany de les antigues muralles, aturar-nos davant d'algun antic casalici..., de l'esforç per traure lluissor al poble i dotar-lo d'una trama turística.

Però el monastir és, clarament, l'element que desperta un major interés. Es tracta - juntament amb monastirs de Sant Miquel de Cuixa i Poblet - d'una fita fundacional i un referent històric i simbolic essencial del nostre poble. Fundat al segle IX pel comte Guifré el Pelós, assoli un dels seus moments de màxima apogeu amb els abats Arnaulf i Oliba. Elegit com panteó pels antics comtes de Besalú i Barcelona fins l'any 1162 hi són soterrats personalitats tan emblemàtiques com el mateix Guifreu el Pelós i Ramon Berenguer III. El monastir ja va patir un greu deteriorament, amb la posterior reconstrucció, com a conseqüència del fort terratrèmol del 1428 però seria al llarg del segle XIX - en una seqüència de destrucció que recorda bastant la soferta, paral·lelament, pel monastir de Poblet - que seria successivament incendiat, enrunat i arrassat com a conseqüència de la guerra del francès, l'exclaustració, les guerres carlines i la desamortització. Els recintes més singulars que avui avui podem contemplar: l'església, la torre, el claustre i el convent són el resultat d'un procés de restauració iniciat a finals del XIX pel bisbe de Vic Josep Morgadas. Ens van semblar especialment interessants l'espectacular portada romànica i el claustre particularment harmònic i relaxant, especialment la seva font central que m'ha inspirat el tannka que precedeix aquest article

Però potser l'element que més m'ha colpit de la trajectòria històrica d'aquest monastir ha estat la seva extraordinària importància com a centre cultural europeu de primer ordre, durant el segles X- XII, per la seva tasca de producció, traducció i còpia de manuscrits on destaca la Biblia de Ripoll i la Gestum Comitum Bacinonemsum. A l'Scriptorium, un edifici separat de l'actual conjunt monumental, a l'altra banda del Ter, hi ha actualment una exposició permanent sobre aquell art de la producció i la reproducció de llibres tan didàctico-divulgativa com interessant.