57é Aniversari. El bloc que jo sóc.

(Foto: Pilar)

   Un dia vaig escriure al meu perfil del Facebook: No sé si acabaré coneixent-me, però m'hi esmerço. Avui que faig 57 anys m'ha vingut la frase al cap perquè crec que, efectivament, resulta ben difícil anar esbrinant com ets realment: perquè d'una banda, és dificilíssim desembarassar-se de la màscara amb què volem que ens veien els altres i, d'altra banda, no podem conéixer-nos (plenament) si no és a través d'ells.

   Sigui com sigui, l'altre dia la meva companya Pilar em va dir: El teu bloc és el teu millor retrat. Si algú vol saber qui ets, ha de llegir-lo. Com més hi penso més em convenç. Efectivament, repassant els centenars de posts que he anat penjant des de gener del 2007 (primer a la Nausica antiga i després a la Nausica nova), s'hi poden trobar, des d'un intent insubornable d'autenticitat, els meus sentiments, les meves passions, les meves creences..., expressades unes vegades vegades des del compromís o el testimoni, com un procés d'anàlisi o d'introspecció; d'altres vegades des d'allò que per a Pere Gimferrer defineix l'especifitat poètica de l'escriptor: "una passió sostinguda pel llenguatge".

   Certament, i en això també vam coincidir els dos, només hi falta la meva dedicació a l'escola, el treball educatiu que des de ben jove ha estat un dels vectors bàsics de la meva vida. Segurament això és perquè des de fa ja cinc o sis anys he incorporat les noves tecnologies de la informació i la comunicació a la meva tasca pedagògica amb l'elaboració, en paral·lel amb aquest bloc personal, de diferents llocs web i blocs referits a les matèries i treball que imparteixo. Potser perquè també cal tenir-les en compte a l'hora de fer-ne inventari d'una vida ja llarga, m'abelleix avui posar a l'abast de les meues amigues i dels meus amics internautes alguna mostra de les eines didàctiques que estic desenvolupant aquest curs: Llengua i Literatura, 1r de Batxillerat, Llengua i Imatge o Àmbit lingüístic i Social del PDC