dijous, 11 d’agost del 2011

Afinitats electives: Lee Miller, enllà de l'estatua i l'espill


   La nordamericana Lee Miller (1907 - 1977) pertany al grup de dones   ( Meret Oppenheim, Dora Maar, Nusch, Leonora CarringtonGerda Taro..., a més d'altres com Ady Fidelin o Sònia Mosse)  d'aquell París avantvanguardista que, com ja he dit diverses vegades, m'interessa particularment. Es tracta d'un exemple ben representatiu  de la funció d'icona i estímul creatiu que aquelles dones van representar per al grup d'homes artistes (escriptors, pintors, fotògrafs...) adherits al moviment surrealista - en aquest sentit és ben representatiu el paper simbòlic de la Miller, representant el paper d'estàtua al curt de Jean Cocteau Le sang du poète. Però també ho és del fet que, més enllà d'aquest paper mediador i sublimat, elles foren també unes extraordinàries artistes - en el cas de la Miller com a fotògrafa -, al mateix nivell que els homes, encara que la seva importància hagi estat atenuada per la omnipresent visió androcentrista.
   A l'inic hi ha l'arribada, el 1929, de Lee Miller a París i la seva coneixença de Man Ray, i la seva decisió de viure junts. Serà Ray qui introduirà la Miller en la pràctica de la fotografia i aviat s'hi va establir també una relacio artística ben fructífera on cal destacar el paper decisiu que sembla que va jugar Lee en el descobriment fortuït i el desenvolupament d ela tècnica de la solarització, que tant ha caracteritzat l'obra de Man Ray.
   Ja en 1931 s'estableix pel seu compte, un any després es casa amb Aziz Eloui Bey i se'n va viure a El Caire, és l'època de les fotografies del desert i del seus monuments arqueològics. De retorn a Paris coneix l'escriptor surrealirsta Roland Penrose amb qui viurà una intanse relació passional fins el seu casament en 1947. En aquest període Miller treballa com a fotògrafa corresponsal de guerra, amb l'exercit americà recorrerà europa fins la derrota final d'Alemanya, on cal destacar els seus reportatges sobre l'alliberament dels camps d'extermini de Buchenwald i de Dachau. Això però, he lelgit per ilustrar l'entrada el conegut autoretrat a dins la banyera personal de Hitler al castell de Berchtesgarden.


dilluns, 8 d’agost del 2011

L'escull



Hi ha el fanal vers la nit
i és un gorg.

La mar com un anell
i es cargola

L’escull neix tot lliscadís
i creix trèmul.

diumenge, 7 d’agost del 2011

Un ésser mòbil: (Versions de Paul Éluard, 22)



Dit d'un dia

Per envoltar amb un poc més de tendresa el teu nom

El carrer era absurd i la casa amarga
El dia era esvarós la nit malalta

( La Dur Desir de durer )

dissabte, 6 d’agost del 2011

Record d'Hiroshima




L'Infant

Abans de tenir pressa, abans d'inventar l'hora
abans dels dinosaures, de Tarzan, dels darwinistes,
abans dels metros, dels llaguts i dels trineus,
abans del mar,conqueridor sense cronistes,
i dels estels parant la taula dels desficis,
abans dels savis, les presons i els coliseus
i tota terra d'artificis,
quan tot era un mantell de buit molt fi
i el negre un sol color sense cap vora,
aquest dolor d'infant que plora
ja era aquí.

                                 Carles Torner




divendres, 5 d’agost del 2011

Pensaments, 15: El temps d'una vida, 1



  
La plenitud de la vida cap igualment en el breu estremiment d'una flor de gesmil  com en el perllongat redolar d'una cinqueta

dijous, 4 d’agost del 2011

Set de llegir: plaers per a l'estiu


(Llibreria Lello&Irmao, Porto)

  
   Ahir, primer dia de tornada a casa, vam anar pel matí a fer gestions a Dénia i - assedegats de llibres nous com estàvem - vam passar per la llibreria. De seguida em va interessar  Fent camí. Rutes al voltant del riu Xaló/Gorgos, escrit per Joan Elies Andrés i publicat per Edicions 96: un llibre tan interessant com bellament editat que descriu exaustivament la conca de l'estimadíssim riu de la meva infantesa mitjançant dinou itineraris que comencen a la Serrella i davallen fins al Montgó, un conjunt de rutes presentades de manera tan amena com didàctica,  amb un aparell de descripcions,  mapes, gràfiques ben adient, i acompanyades d'un conjunt de textos que ens expliquen sintèticament elements essencials de la història, la geografia, els ecosistemes naturals i la cultura popular d'aquest territori tan genuí de la Marina Alta. Així, anireu passant dels moriscos als maulets, d'Alzraq a Joanot Martorell, d'Ausiàs Marc a tot un llarg estol de bandolers, de les pintures rupestres als marges de pedra seca, dels molins d'aigua als molins de vent, dels forns de calç a les sitges dels carboners, dels pous de neu als castells, torres i alqueries, dels riuraus a les pesqueres, dels arbres singulars a les festes populars, de les llegendes als costums tradicionals...
   
   Encara no havien rebut la comanda del llibre que els havia fet unes setmanes abans però, justament unes hores després, m'enviaven un missatge telèfònic per assabentar-me'n que justament els acabava d'arribar, així que he tingut l'excusa per tornar-hi. És tracta de Poesia de Jordi de Sant Jordi, en text original i versió de Carles Duarte, el primer lliurament de la col·lecció "Tast de Clàssics" de Barcino. Tenia molta gana de veure'l perquè em va semblar molt bé tant la idea de llençar una col·lecció de clàssics editats amb voluntat d'arribar "a tots els públics" com la campanya de llençament que se n'ha fet amb l'ús desinibit de les xarxes socials, les camisetes..., o els recitals públics de presentació que se n'han fet. Una primera ullada al llibre m'ha deixat prou satisfet: una factura senzilla però elegant, moderna, una introducció potser un pèl massa curta i tot però que fa una bona síntesi de l'autor i de la seva obra i l'edició acarada del poema original (que permet a qui vulguí l'accés directe i el fruïmnet del ritme i les cadències del vers clàssic) i de la versió feta per Duarte que, en primera instància em sembla àgil i adequada. Hi trobem els poemes més canònics d'aquest gran, tot i que prou desconegut, poeta valencià, com "just lo front port vostra bella semblança", "Desert d'amics, de béns e de senyor"  o "Tot jorns aprenc e desaprenc ensems" (també conegut com a "Cançó d'opòsits") un poema experimental, gairebé delirant, que ens sorprén pel seu ritme i la seva "modernitat", i que comença així:

el dia és nit i és fosca la claror
el temps passat se`m fa sempre present,
el fort és feble i el tou ho tinc per dur,
i, sense falta, em manca el que roman amb mi
...
(versió de Carles Duarte)

Una bona parella més de llibres a afegir a la llarga selecció que en vaig fer per iniciar l'estiu. El plaer està servit!

dimecres, 3 d’agost del 2011

Miquel Gil al castell



Des de la voreta del mar tota la solidaritat amb la Mònica.
Endavant, valenta!!!!

dimarts, 2 d’agost del 2011

Innovacions



Totes les concepcions novedoses no són sinó combinacions inusuals.

E. A. Poe

dilluns, 1 d’agost del 2011

De nou pel Mesa




Aquest matí hem anat a caminar pel riu Mesa. Ja fa temps que una i una altra vegada he anat deixant algun escrit al bloc per mostrar la meva predilecció per aquest lloc, que considere un dels meus paradisos particulars.
Avui hem tornat a fer el camí vora riu que baixa de Calmarza fins a Jaraba. Els impressionants espadats, increïblement alts i verticals, amb tots els tons dels ocres i els grisos, els estols de voltors fent cercles al cel, l'exuberant vegetació de ribera, les hortetes minuscules i mig abandonades..., i el corrent cristal·lí d'aigues fresques, motejades de tant en tant per petits ullals d'aigues tèbies, que convida irresistiblement a submergir-s'hi i envigorir la nuesa.
Com sempre ha estat un dels petits plaers més satisfactoris de l'estiu.