Teresa Pascual. Premi de la crítica, 2009

Com segurament ja sabreu Teresa Pascual, la nostra poeta de gandia, acaba de ser guardonada amb el premi de la Crítica 2009 en l'apartat de poesia en llengua catalana pel seu poemari Rebel·lió de la sal.
A finals de l'any passat el vaig llegir, juntament amb algunes altres novetats poètiques relacionades amb les comarques centrals del País Valencià, perquè n'havia de fer una ressenya per a la revista Espai del Llibre.
El llibre em va impressionar per la seva bellesa depurada, per la sava autenticitat i per la seva fondària de sentiments.
Ahir mateix Juli Capilla em va comunicar que la publicació era ja a punt de ser distribuïda, després me n'he assabentat que fins i tot podeu consultar-la - si això us plau - en el seu format digital.
Per la meva part no m'he pogut resistir a reproduir aquí la valoració sintètica que hi faig del recull de Teresa

(...)
Rebel·lió de la sal, de T. Pascual, té com a nucli generador l’esquerda vital de la mort de la mare, commovedorament expressada, entre altres a “Vindré demà”- un poema en tres temps que sembla fer de pern de tot el poemari. Un pas que l’enfronta a la solitud i l’aboca inerme, “dreta sobre un balcó sense baranes”, a la sínia eterna de la memòria, que la retorna a la infantesa, al recer impertorbable del paisatge, al “camí de tornada de les coses”. Aquest trabucament a “l’espai / fins ara inexpressable / de la mort” la fa bascular cap la “gravidesa del silenci”, l’acara al pes ombriu de les vivències, “a la meitat en ombra de la vida”, per ressorgir a una maduresa asserenada, d’una saviesa despresa - “de l’ànima no sé /més que el recorregut / d’unes línies d’aigua escoltada en el silenci” - i d’un viure que és retorn, acceptació del testimoni, que conflueix amb la unitat: “ ... al final / jo seguiré solsint / els rombes de malla / de les barques de llum, / art antic de la mar / que els principis iguala, / que els destins unifica."
(...)