George Steiner estableix, al seu opuscle La idea d'Europa, cinc trets axiomàtics per definir el vell continent. El primer és l'existència de cafès: "Dibuixeu el mapa dels cafès i tindreu un dels indicadors essencials de la 'idea d'Europa'" i, més encara, "Mentre hi hagi cafès, la 'idea d'Europa' tindrà contingut".
Si això és cert, i jo ho crec, Trieste és un dels melics d'Europa atesa la qualitat i la importància de les seues cafeteries. El cafè irromp a la ciutat a mitjans del XVII, practicament quan, la seva proclamació de port franc esdevé ràpidament una ciutat clau, el port mediterrani de l'imperi austro-hongarès. Encara ara ´hi trobem un grapat dàquells cafès "històrics" on es reunien les diverses ètnies o religions es xerrava, es feien negocis, es conspirava o s'escrivia bona literatura. Durant la nostra curta estada hem pogut fruir del bon cafè i de l'ambient acollidor de dos dels més importants: el més antic, el caffè Tomaseo (1830), i al més modern, el caffè San Marco (1914). N'hi ha d'altres com el delli Specchi, el Torinese, el Urbanisme, el Piron, el Tergesteo...
Però el més fascinant de tot això es l'experiència inoblidable d'anar pels carrers i, de sobte, inspirar l'aroma perfumat del bon cafè, amb aquella atracció marejadora.
4 comentaris:
Fins ací aplega l'oloreta!
incomparable!
Interessant la idea de fer un mapa de cafès del Món...
L'aroma del café quasi m'agrada més que el sabor (que també m'agrada si és bo).
Publica un comentari a l'entrada