A La idea d'Europa, George Steiner proposa com un altre eix axiomàtic, el tercer, per definir el vell continent: la seva condició de lieu de la memoire, significant-lo en el fet que els seus carrers i places "porten noms d'estadistes, científics, artistes, escriptors del passat..."
Pilar i jo hem pogut constatar, tot i els pocs dies que hi hem estat, com Trieste és un molt bon exemple d'aquest viure a dins "autèntiques caixes de ressonància de les conquestes intel·lectuals, artístiques i científiques". En primer lloc pel record públic i permanent de la vida i l'obra dels seus literats (Stendhal, Svevo, Joyce, Saba, Rilke,Tomizza, Slapeter, Pahor, Kosovel, Rebula, Morris, Madieri..., fins arribar a Claudio Magris, un dels exponents majors majors, precisament, d'aqueixa conciència del passat europeu). Escriptors i escriptores honorats en els noms de carrers, places o recorreguts i també - alguns d'ells - reviscuts fins i tot en estatues o pintures perquè segueixin deambulant pel seus llocs més preferits o quotidiants o invocats en plaques que expliquen el seu lligam amb un indret o altre de la ciutat.
Però això només és la manifestació més cridanera, potser, d'una memòria que revessa, de tan curulla: que ens parla des dels monuments, des dels palaus, els edificis públics o els cafès, des de les botigues i les llibres d'antiquaris i les llibreries de vell, des dels topònims mantinguts en el temps o reduplicats per donar fe del nom antic o popular de cada lloc..., que repeteixen incansablement les i els magnifics guies que ajuden el viatger a endinsar-se en el passat de la ciutat i, finalment, que batega potent a dins la gran diversitat dels seus museus, que són sovint el resultat de donacions fetes per personatges triestins que, amb la seva cessió generosa, han volgut contribuir a l'enriquiment col·lectiu - cívic, intel·lectual i moral - de la ciutat.
Espais que parlen de la importància de Trieste com a cruïlla de camins i com lloc de fractura i d'enfrontaments, que fan testimoni de la importància econòmica de la ciutat (amb la fundació de companyies financeres i d'assegurances tan importants com l'Assicurazioni Generali, la Lloyd Austríaca, després, Adriàtica, la RAS...), de les petges d'una la diversitat ètnica àmplia i permanent, o del pas pel seu territori de protagonistes fonamentals de la història europea com Napoleó, Maximilià (arxiduc d'Àustria i emperador de Mèxic) Garibaldi, Mussolini o Tito.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada