Pilar coneix el llistat - tot i que nebulós, inacabat... - de les meves ciutats preferides (algunes ja he tingut la sort de visitar-les, d'altres seran sempre un somni ); sabia, per tant, que Trieste hi ocupava un lloc preferent i per això va decidir, ja fa uns mesos, regalar-me, per encetar l'estiu, un breu viatge a aquesta ciutat cruïlla d el'Adriàtic.
El darrer cap de setmana vam estar a Barcelona. El motiu principal era que la meva filla Marina feia una representació de Commedia dell'arte, com a treball de fi de curs, però vam tenir temps també de visitar l'exposició sobre La Trieste de Magris que s'exhibeix al CCCB fins al 17 de juliol. La mostra és realment magnífica, tan varida com suggerent.
La vessant literària hi és privilegiada, i és això precisament el que més m'interessa de la ciutat. Em fa molta il·lusió rastrejar les petjades de Joyce i d'Svevo, de Saba i de Rilke, però també coneixer d'altres escriptors triestrians, en italià i en eslovè, i que ens amerem d'aquell aroma a la vegada de singularitat i de cosmopolitisme, de multiculturalitat i d'obertura que tan bé ens ha descrit Claudio Magris.
Anirem contant-ho.
1 comentari:
conta, conta... que estem impacients per a escoltar
Publica un comentari a l'entrada